1,098 research outputs found
Una nueva imagen de Berlín: Desde la “Berliner Kindheit um neunzehnhundert” de Walter Benjamin hasta el Berlín después del muro.
El objetivo de este artículo es analizar los cambios sociopolíticos y culturales que ha tenido la ciudad de Berlín a lo largo de la historia reciente. Se ha enfocado el análisis como fenómeno histórico en sus múltiples facetas, analizando la situación sociohistórica a través de algunas obras literarias que han sido fundamentales para entender la evolución cultural de Berlín desde principios del siglo XX hasta la caída del muro
El trauma y el recuerdo del pasado en “Berlin.... Endstation” de Edgar Hilsenrath
situación de Berlín de los años setenta. En ella retrata como telón de fondo el trauma de la guerra y el omnipresente recuerdo del Holocausto, reflejados por un escritor judío, Joseph Leschinsky, quien regresa a Berlín después de su largo exilio en los Estados Unidos movido por dos motivos fundamentales. El primero, vengarse de quien lo maltrató en la escuela por ser judío, pero se encuentra con un panorama distinto: la persona en cuestión se ha “reconvertido” viviendo ahora como un hombre ejemplar. El segundo motivo que impulsa su regreso a Berlín es la nostalgia y su amor incondicional por la lengua alemana. Paralelamente Leschinsky revivirá también otras experiencias traumáticas: el odio y las constantes amenazadas de un grupo de neonazis
Ranking and significance of variable-length similarity-based time series motifs
The detection of very similar patterns in a time series, commonly called
motifs, has received continuous and increasing attention from diverse
scientific communities. In particular, recent approaches for discovering
similar motifs of different lengths have been proposed. In this work, we show
that such variable-length similarity-based motifs cannot be directly compared,
and hence ranked, by their normalized dissimilarities. Specifically, we find
that length-normalized motif dissimilarities still have intrinsic dependencies
on the motif length, and that lowest dissimilarities are particularly affected
by this dependency. Moreover, we find that such dependencies are generally
non-linear and change with the considered data set and dissimilarity measure.
Based on these findings, we propose a solution to rank those motifs and measure
their significance. This solution relies on a compact but accurate model of the
dissimilarity space, using a beta distribution with three parameters that
depend on the motif length in a non-linear way. We believe the incomparability
of variable-length dissimilarities could go beyond the field of time series,
and that similar modeling strategies as the one used here could be of help in a
more broad context.Comment: 20 pages, 10 figure
Increasing power-law range in avalanche amplitude and energy distributions
Power-law type probability density functions spanning several orders of
magnitude are found for different avalanche properties. We propose a
methodology to overcome empirical constrains that limit the power-law range for
the distributions of different avalanche observables like amplitude, energy,
duration or size. By considering catalogs of events that cover different
observation windows, maximum likelihood estimation of a global power-law
exponent is computed. This methodology is applied to amplitude and energy
distributions of acoustic emission avalanches in failure-under- compression
experiments of a nanoporous silica glass, finding in some cases global
exponents in an unprecedented broad range: 4.5 decades for amplitudes and 9.5
decades for energies. In the later case, however, strict statistical analysis
suggests experimental limitations might alter the power-law behavior.Comment: 23 pages, 7 figure
El CEP com a espai de trobada i d’aprenentatge
El present article recull les impressions dels membres
del Seminari d’Educació Infantil vers les funcions del
CEP d’Inca com a espai de trobada i aprenentatge.
En primer lloc, es desenvolupen conceptes teòrics en
relació amb: la reflexió abans i després de l’acció educativa,
l’apoderament en la presa de decisions en i
sobre l’acció, i els canvis assimilats per a la pràctica
docent. Seguidament, s’exposen les idees més representatives,
les quals foren recollides mitjançant el
plantejament de tres preguntes. Es conclou que aquest
seminari ha aconseguit treballar a partir d’idees necessàries
per a la millora educativa basades en: la interrogació,
la investigació, el diàleg, la difusió i
l’exigència
- …